|
Ferran II va succeir el seu pare Joan II, l'any 1479. Espòs de la reina de Castella, Isabel (són els Reis Catòlics), tenia una visió política molt «peninsular», d'una banda, i, de l'altra, volia jugar un paper important en el pla internacional. És per això que signà amb el rei de França, Carles VIII, el tractat de Barcelona, el 19 de gener de 1493. Carles VIII tenia la pretensió de conquerir el reialme de Nàpols i, per tant, li calia la neutralitat del rei d'Aragó. El tractat de Barcelona permetia a Ferran II de jugar aquell paper internacional de primer pla i, sobretot, a canvi de la dita neutralitat, el rei de França li tornava els Comtats sense que el deute del seu pare fos exhaurit. El 13 de setembre de 1493, Ferran i Isabel entraren a Perpinyà enmig d'un entusiasme extraordinari de la població.
Ara bé, des d'aquell moment, els Comtats esdevingueren un camp de batalla gairebé permanent entre exèrcits francesos i hispànics. Ferran es posà al costat dels adversaris del rei de França en els afers d'Itàlia (de Nàpols, com més endavant de Llombardia) i aleshores s'inicià una lluita constant entre la casa reial de França i els sobirans hispànics, que havia de prosseguir al llarg dels segles xvi i xvii. Els territoris fronterers, com eren els Comtats, patiren molt tota aquesta situació.
El 1496, els francesos prengueren i saquejaren Salses. Per aquest motiu, l'any següent, Ferran II va fer edificar un nou castell, la millor fortalesa de l'època, i va fer reforçar les muralles i els castells de Perpinyà i de Cotlliure. Quan, el 1502, els francesos llancen una nova ofensiva, aquesta fracassa totalment: prova de l'eficàcia de les obres realitzades.
Arran de les guerres contra França, vingueren al Rosselló moltes tropes, que representaren una càrrega molt feixuga per als pagesos que tenien l'obligació d'allotjar-les. Fins i tot hi hagueren alguns avalots, en particular a Perpinyà.
Els darrers anys del segle xv confirmen la davallada econòmica de Catalunya i, sobretot, dels Comtats que, com s'ha dit, a més a més dels problemes generals que afectaven el país, estaven sotmesos als estralls ocasionats per la guerra. Tot això s'acompanyà d'una crisi demogràfica: Catalunya en general i els Comtats en particular havien perdut tot el seu dinamisme i es veien incapaços d'oposar-se a la dominació cada vegada més òbvia de Castella. La situació s'agreujà encara més amb els Àustries.
El successor de Ferran era el seu nét Carles I, fill de Joana la Boja i del seu espòs, l'arxiduc austríac Felip el Bell d'Habsburg. La nova dinastia, dita dels Àustries, considerava Catalunya i més encara els Comtats com un element secundari del seu poderosíssim estat. Aquesta actitud fou ben palesa en el regnat de Felip II, que s'instal·là a Madrid i no se'n va moure més. D'allà estant governà el seu imperi, seguint una visió centralista i castellana. Només es demanava a Catalunya de pagar impostos i als Comtats de servir de baluart per a la Península. Mentrestant s'incrementava cada vegada més el bandolerisme, augmentava el descontentament dels catalans envers els seus sobirans, representats per un seguit de virreis generalment impopulars i no sempre catalans. El malestar es manifestava a través del bandolerisme (la Cerdanya és terra de bandolers) i a través de sollevaments i avalots contra el «mal govern» i al crit de «Visca la terra».
Al final del segle xvi, s'iniciaren dos moviments contraris: d'una banda, la davallada de l'economia castellana al mateix temps que creixia el desordre polític (és el temps dels validos i dels reis incapaços Felip III i Felip IV), i, de l'altra, un cert redreçament de la situació catalana. Tanmateix, durant una vintena d'anys, hi hagué una rivalitat oberta entre Perpinyà i Barcelona, que s'explica precisament per aquest redreçament, del qual només se n'aprofitava Barcelona. Els perpinyanesos ho consideraven injust i creien que una recapitalització de Perpinyà permetria un retorn a la situació del període mallorquí, però això implicava una desunió dels Comtats i del Principat.
Aquests fets passaven al segon o tercer pla quan, una vegada més, s'iniciava una guerra entre les corones francesa i hispànica, el 1635.
|
