|
El reialme de Mallorca només va durar fins al 1344. Aquesta breu existència s'explica per diverses raons. D'una banda, perquè integrava territoris molt allunyats els uns dels altres i que no presentaven cap unitat ni geogràfica ni, fins i tot, lingüística si es considera el cas de la senyoria de Montpeller; d'una altra banda, els comtes-reis tenien interès a refer la unitat del país recuperant els territoris perduts, i, finalment, el reialme de França tenia interès d'apoderar-se almenys de Montpeller, per tal de finalitzar la conquesta del Llenguadoc. Això fa que l'estat mallorquí es trobés durant els anys de la seva existència sotmès a les pressions contràries dels reis de França i dels comtes-reis que, a més a més, n'eren senyors.
El primer rei de Mallorca, Jaume II, va intentar escapar-se del senyoratge del seu germà i, per tant, es va aliar amb França. Cal dir que durant els anys 1282-1285 es va produir una de les crisis europees més rellevants: a Sicília, els naturals s'alçaren contra la dominació francesa de la família d'Anjou (Vespres sicilianes, del 30 de març de 1282) i oferiren la corona siciliana a Pere II de Catalunya-Aragó, espòs de Constança de Hohenstaufen, filla i hereva del seu rei Manfred. Davant l'acceptació de Pere II, el papa francès Martí IV excomunicà el comte-rei, posà els seus regnes en entredit i va dir que els lliurava a qualsevol príncep catòlic capaç de conquerir-los. Finalment, Martí IV proclamà la croada contra Pere II. Fou aleshores quan Jaume de Mallorca va retre homenatge al rei de França, Felip l'Ardit, que havia acceptat la corona d'Aragó per al seu fill segon, Carles de Valois. El rei de França va demanar a Jaume II el dret de passatge a través del Rosselló per al seu exèrcit destinat a combatre a Catalunya i de posar-se al seu costat contra el comte-rei. Jaume II signà un tractat amb França tot donant bones paraules a Pere II. Aquest no se'n refià i per pasqua del 1285 va venir a Perpinyà, on s'apoderà del tresor reial i del text del tractat amb França. Tanmateix, la croada continuà i les tropes manades pel rei de França van passar a Catalunya després d'haver travessat el Rosselló, malgrat la resistència de certes viles com Elna, assetjada pels francesos del 22 al 25 de maig (els seus habitants van ser massacrats pels «croats»).
Al Principat, l'exèrcit francès es trobà ràpidament en una situació crítica davant de la resistència dels catalans i d'una terrible epidèmia. El rei mateix va caure malalt i va morir durant la retirada cap a Perpinyà, el 7 d'octubre del 1285. El rei de Mallorca, Jaume II, va veure les seves terres amenaçades, sobretot pel fet que el nou rei de França, Felip IV posava fi a la croada. El 10 de novembre de 1285 moria també el comte-rei Pere II i el seu fill i successor, Alfons II el Liberal, va regnar només fins al 1291. El 30 de juny del 1295 es va signar l'acord d'Anagni entre el papa Bonifaci VIII, el rei de França Felip IV, Jaume II de Catalunya-Aragó i Jaume II de Mallorca: els signataris renunciaven a les respectives pretensions i tot retornava al statu quo. Ara bé, això no resolia la qüestió del reialme de Mallorca, i la política de Jaume II envers el comte-rei havia estat tal que, més que mai, el català volia acabar amb ell. Només la «protecció» francesa li assegurava uns anys de supervivència.
El successor de Jaume II fou el seu fill segon, Sanç, que havia estat educat a la cort francesa i era molt dedicat a França. Però el seu regnat plantejava un altre problema: no tenia ni podia tenir fills. El comte-rei pretenia reintegrar les terres de Mallorca al conjunt català, però finalment fou el nebot, Jaume, qui va rebre la corona i prenia el nom de Jaume III (1324). El nou rei de Mallorca tan sols tenia 9 anys i això feia que s'obrís un període de desordres al reialme. Quan esdevingué major d'edat, les coses no s'arreglaren gaire perquè aquest príncep només pensava en festes, torneigs, caceres i no s'interessava per la política; era totalment incapaç d'oposar-se a la voluntat reunificadora del comte-rei Pere III. Aviat s'inicià la guerra entre França i Anglaterra (la guerra dels Cent Anys). Les intrigues de Jaume III de Mallorca entre França i Anglaterra acabaren per alienar-li la protecció francesa. Això permeté al comte-rei d'apoderar-se de les Illes Balears, el maig del 1343, i de passar al Rosselló, al mes de juny. El comte-rei s'havia d'estar a Perpinyà gairebé un any. Així finalitzava l'existència del reialme de Mallorca. Jaume III podia conservar la senyoria de Montpeller, però acabà venent-la al rei de França, el 1349.
Durant el període mallorquí, els Comtats havien viscut potser la seva «edat d'or». L'economia hi era molt pròspera. La indústria drapera experimentà un increment considerable a Perpinyà i sobretot al Vallespir. Les altres indústries que també prosperaren foren les de cuirs i pells, la producció de terrissa i teules, l'argenteria, la metal·lúrgia i les indústries d'art, així com les construccions. El comerç era també molt actiu. Les funcions de capital continental del reialme, els sojorns que hi feien el rei i la cort donaven vida i prestigi a la vila de Perpinyà.
El creixement demogràfic i la riquesa econòmica donaren lloc a una gran política d'obres públiques i de construccions monumentals: les noves muralles de la capital, les esglésies de Sant Jaume al Puig, de Nostra Senyora la Real, Sant Mateu i la col·legiata de Sant Joan, etc., sense oblidar el castell reial i els seus jardins. També es construí a Elna, Cotlliure, etc.
|
