|
Al segle Vè els visigots, després d'haver saquejat Roma, s'havien instal·lat a la Gàl·lia meridional. Cristians, però partícips de l'heretgia arriana, fortament romanitzats, se sentien «a casa seva» dintre la romanitat. Un dels seus cabdills, Ataülf, es casà a Narbona, el 414, amb la germana de l'emperador romà Honori, Gal·la Placídia. Poc després va passar al sud del Pirineu i féu de Barcelona la capital del seu reialme. Els seus successors van dominar un conjunt de terres molt extens que anava des de la Mediterrània fins a l'Atlàntic i del Roine fins a Saragossa. A l'interior del reialme es va constituir una zona autònoma que integrava set diòcesis (Narbona, Besiers, Nimes, Lodeva, Usès, Agde i Magalona) i prengué el nom de Septimània. El Rosselló en formava part ja que depenia del bisbat de Narbona.
Els visigots van topar amb els seus veïns francs que estaven estenent les seves terres cap al sud. Vençuts, van perdre un temps la Septimània, però la van recuperar ràpidament i l'anomenaren Gòtia. A mitjan segle vi, les seves possessions s'havien estès força a la Península Ibèrica i la seva nova capital era Toledo. La Gòtia esdevingué gairebé independent, sobretot perquè el reialme visigot sofrí moltes lluites internes i els seus sobirans eren incapaços de controlar tot el territori. La influència de l'Església era cada vegada més important, encara que al camp hi haguessin molts pagans (cal dir que la paraula pagà també significa pagès). A mitjan segle vi es va crear el bisbat d'Elna que integrava el Rosselló, el Vallespir i el Conflent (571) i que depenia de l'arquebisbat de Narbona.
Les lluites pel poder eren cada vegada més acarnissades dintre del reialme de Toledo i mantenien el país en una situació de desordre i de crisi econòmica. Així doncs, dos prínceps visigots, Aquila i Roderic, van demanar l'ajut d'un cabdill berber, Tarik. Aquest va passar a la península l'any 711 i hi va posar pau apoderant-se de tot el territori controlat pels visigots. Els musulmans van passar al nord del Pirineu, es van apoderar de la Septimània o Gòtia, van llançar unes ofensives cap a la Gàl·lia (fins a la Borgonya), passant per la vall del Roine mentre que per la part de Navarra s'apoderaven de l'Aquitània fins a Poitiers, on foren vençuts per Carles Martell (732).
El fill de Carles Martell, Pipí el Breu, es va fer reconèixer el 752 com a rei dels francs i fou ell qui, amb l'ajut dels cristians de Septimània, va fer que els musulmans es retiressin definitivament al sud del Pirineu. |
