|
Hem dit que després de l'annexió dels Comtats al reialme de França hi havia hagut una forta resistència a la integració. Però a mesura que el temps passa la francesització progressa. La Il·lustració i la Revolució francesa ja havien fet bastant en aquest sentit, almenys entre la burgesia i els intel·lectuals. La resistència popular havia subsistit durant les tres quartes parts del segle xix. La Tercera República i, concretament, les lleis escolars de Jules Ferry foren la causa, en bona part, de l'assimilació. La Primera Guerra Mundial, amb el seu seguici de morts per la França, la confirma. És prou significatiu que cap de les temptatives fetes per tal d'introduir unes dates nacionals o nacionalistes catalanes dins el joc polític no ha reeixit. Tanmateix, d'ençà dels anys 50, s'està produint una revifalla cultural amb la consegüent reivindicació de la identitat catalana, que rebutja tot folklorisme i tota qualificació política de tipus monarquista o dretana. Evidentment, la major part dels catalans de soca-rel dels Pirineus Orientals posen una gran esperança en un futur europeu. |
