|
Després de la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció econòmica dels Pirineus Orientals ha resultat summament difícil. L'agricultura de mercat resta més que mai predominant, però ara el país ja no és l'únic oferidor i ha de menester enfrontar-se amb les altres regions meridionals com la vall de la Garona, Còrsega, la vall del Roine i, d'ençà dels anys 60, amb els altres productors del Mercat Comú, Itàlia i Espanya, més recentment. També cal que s'adapti als gustos de la clientela nòrdica, que tot sovint són prou diferents d'allò que els catalans solien proposar. Els vinyaters han hagut de fer un gran esforç per millorar la qualitat de la seva producció en lloc d'augmentar la quantitat, com ho havien fet abans.
Un altre aspecte cabdal és la desertització de les zones muntanyenques: les terres resten ermes i els pocs camperols que hi queden són gent molt gran. A la zona mitjana dels Aspres, la desertització ha tingut dues conseqüències importants: les vendes de terrenys a forasters, belgues i holandesos sobretot, que només han pensat a fer inversió de diners i/o instal·lar-hi residències de lleure, i l'absència de conreus i de pastures que ha ocasionat la multiplicació anual dels incendis, cada vegada més devastadors.
Les escasses indústries han desaparegut, excepte la de producció tapera al Voló i a Ceret.
El sector terciari, tanmateix, s'ha incrementat molt a Perpinyà: banques, comerços, serveis, administració, etc. Això ha fet que la major part dels llocs de treball es trobin a la capital.
El turisme també ha conegut un increment molt fort, alguns diuen que massa i tot: les platges, les estacions de muntanya... Però si bé atrau una forta clientela, aquesta és modesta i gasta relativament pocs diners, mentre que les inversions imprescindibles per poder-la acollir són cada vegada més elevades i indueixen a un endeutament excessiu i a una especulació desfrenada sobre els preus dels terrenys.
La població dels Pirineus Orientals tingué tendència a créixer fins a la Primera Guerra Mundial, després minvà i d'ençà dels anys 60 tornà a augmentar. Tanmateix, la meitat de la població total viu a Perpinyà i a les rodalies. L'edat mitjana dels habitants del departament és cada vegada més elevada; d'una banda, perquè els joves que no troben feina es veuen obligats a marxar cap a les regions industrialitzades del nord de França i, d'altra banda, perquè hi ha persones jubilades d'altres regions que s'instal·len al país per viure-hi els seus últims anys. Això fa que, actualment, la mortalitat superi la natalitat.
|
