|
Els Comtats esdevenien aleshores la província de Roussillon et Pays adjacent de Cerdagne i, com a tal, rebien una nova organització de tipus francès.
Al mes de juny del 1660, a Sant Joan Lohitzune on s'havia casat amb la infanta Maria Teresa d'Àustria, filla de Felip IV, Lluís XIV publicava un edicte sobre la nova província: totes les institucions catalanes, tots els organismes tradicionals es veien suprimits. Des d'aleshores hi hagué un governador, assessorat per un lloctinent general, que representava el poder reial. Però la vida política i l'administració, en realitat, es trobaven sota l'autoritat d'un intendent responsable davant del Secretari d'Estat de la Guerra i davant del rei. L'acta de Sant Joan Lohitzune creava el Consell Sobirà destinat a fer respectar els Usatges oficialment, però en realitat era un tribunal suprem encarregat d'imposar les noves lleis i de reprimir la més mínima temptativa d'oposició al nou règim. Aquest Consell sobirà el componien catalans del sud refugiats al Rosselló després de l'abandonament de Barcelona pels francesos. Mai més no es congregarien Corts, els poders municipals i locals perdien tota importància.
Una nova administració eclesiàstica preveia que la major part de les parròquies del Rosselló, del Vallespir i del Conflent depenguessin del bisbat d'Elna-Perpinyà, mentre que el Capcir depengués del d'Alet, i la Cerdanya, del de la Seu d'Urgell. El rei de França tenia el privilegi d'anomenar els bisbes i a Elna sempre hi hagué bisbes francesos després de l'annexió, tot i que el clergat rossellonès s'hi oposava. No cal dir que a Cerdanya els bisbes d'Urgell no admetien cap control de les autoritats franceses sobre els afers eclesiàstics. El clergat català retreia a l'Església de França d'ésser massa allunyada dels decrets tridentins i massa contagiada per certes idees considerades poc ortodoxes per la tradició hispànica. També el clergat considerava que hi havia massa funcionaris reials de religió protestant. La resistència del clergat continuà tot al llarg de l'Antic Règim i constituí un dels elements més eficaços de la resistència general a la francesització.
La nova província es va veure sotmesa a un nou sistema d'imposició: a més dels impostos reials directes, com el tall i, més endavant, la capitació, els impostos indirectes resultaren molt feixucs, més que cap, la gabella de la sal. Els catalans n'eren eximits d'ençà del 1283. Lluís XIV havia promès de mantenir l'exempció: al mes de novembre de 1661 va establir la gabella als Comtats.
|
