|
És a les terres catalanes del nord on s'han trobat les restes de l'habitant més antic d'Europa: l'Home de Talteüll. La seva vida se situa al plistocè mitjà, fa més o menys 400.000 anys.
Els primers habitants vivien a les terrasses al·luvials, al llarg dels rius (Tec, Tet i Aglí). Usaven eines primitives, fetes de palets arranjats bastament i progressivament més ben afaiçonats. També van començar a usar esclats per tal de fer-ne puntes de llances i de fletxes que permetien la caça de les feres. Eren nòmades i seguien els desplaçaments de la caça. A l'hivern es refugiaven a les caunes.
Uns 35.000 anys abans de la nostra era, l'Homo sapiens sabia treballar la pedra i fabricar armes amb els ossos i les banyes dels cérvols. Havia après també a adornar els estris i a pintar les parets de les coves. La seva supervivència ja es trobava molt més assegurada i el nombre d'habitants augmentava ràpidament tot al llarg del Pirineu.
Uns 10.000 anys abans de la nostra era es va produir un important canvi climàtic (rescalfament) que va fer desaparèixer molts animals; només es trobaven en aquestes terres conills i petits rosegadors, com també cargols i musclos. Això va fer que, per tal de suplir una caça cada vegada més rara, els homes inventessin el conreu de les plantes salvatges (cereals) i comencessin a domesticar el bestiar (ovelles i vaques).
Cap als 5.000 anys abans de la nostra era, s'elaboraren les primeres ceràmiques decorades. Era la «revolució» del Neolític. Els llocs d'habitatge esdevingueren cada vegada més nombrosos (el Voló, Palau del Vidre, el Soler, Ribesaltes, etc.). Els homes enterraven els seus difunts dintre uns fossats tapats amb una llosa, envoltats d'estris domèstics, eines i armes diverses. De la mateixa època que aquestes sepultures eren els dòlmens (la Roca d'Albera, Enveig) i les «pedres dretes» o menhirs, megàlits únics que sembla ser que tenien una destinació religiosa (Pedra Dreta de la collada de la Batalla, Pedra Dreta de Sant Salvador de Cervera). Es va començar a treballar el coure i a fabricar joiells i vasos campaniformes.
L'expansió demogràfica continuava i la producció d'eines i estris esdevenia més variada. Als segles xviii-xv aC hi hagué una veritable metal·lúrgia local (Perpinyà, Angostrina, Molig).
Cap al segle vii abans de la nostra era va aparèixer la civilització anomenada «dels camps d'urnes»: els homes solien cremar els seus difunts i recollir les cendres dintre d'urnes funeràries, dipositades al fons d'uns fossats. S'havia entrat a l'«edat del ferro». Es troben camps d'urnes al llarg de diversos eixos de circulació. Les principals necròpolis del Rosselló són a Canet i a Millars.
Les primeres comunitats importants foren lígurs, ibers i celtes, que plegades constituïren el substrat de població anterior a l'arribada dels romans, el 118 abans de la nostra era.
Als segles vii i vi ja hi havia relacions amb els diversos pobles de la Mediterrània: ho confirmen les llegendes gregues sobre els viatges d'Hèracles. Hi havia uns quants poblats als quals es pot donar el nom de vila Ruscino, Illiberis (Elna), Caucoliberis (Cotlliure), Vinçà, etc. que eren unes veritables petites acròpolis que dominaven la plana i les costes, els guals i les vies de circulació. Les excavacions fetes a Ruscino ens han donat moltes informacions. Les fonts documentals juntament amb els resultats de les excavacions permeten afirmar que hi havia uns intercanvis importants amb els fenicis, els etruscs i els grecs. La llengua emprada per aquella gent era una llengua ibèrica i els conreus eren idèntics a una banda i l'altra del Pirineu: es pot dir que hi havia una mateixa civilització des de les terres de la Península Ibèrica (el nord, almenys) fins a les del Baix Roine.
|
