Data de declaració com a Parc Natural: 1983

Superfície del parc: 39.310 ha (parc natural) 1.750 ha (paratge natural)

Tel: 938244151

Pàgina web pròpia: www.parcsdecatalunya.net

E-mail: pncadimoixero.dmah @ gencat.cat

Nombre de visitants aprox: 2009: 520.000


DADES D'INTERÈS


ON ESTÀ:
Forma part de les serres prepirinenques interiors. Situat entre les comarques de la Cerdanya, Alt Urgell i Berguedà, (a cavall de les províncies de Girona, Lleida i Barcelona).


COM ANAR:
Per la C-16 fins a Bagà, on es troba la boca sud del túnel del Cadí, pel qual s'accedeix a la Cerdanya.


PER QUÈ Val la pena ser visitat:
Per l'espectacularitat i bellesa del seu paisatge prepirinenc. És el Parc amb major diversitat d'espècies de Catalunya. Disposa d'itineraris senyalitzats i nombroses activitats recreatives.

PARC NATURAL CADÍ - MOIXERÓ

Per als amants dels valors naturals i culturals

Vegetació: La vegetació i la fauna del Parc Natural del Cadí-Moixeró tenen un gran interès, a causa de les variades condicions climatològiques i altitud, que permeten l'existència d'espècies àrtiques, centreeuropees pròpies de les altes muntanyes europees o alpines, com mediterrànies, molt prop unes de les altres en el mateix territori del parc. Les parts més altes, a partir de 2.000 m, estan cobertes de prats alpins integrats bàsicament per un bon nombre d'espècies de gramínies i flors vistoses, com les gencianes, el safrà bord, la carlina, la pulsatilla alpina, ... A altituds inferiors, trobem boscos de pi negre (Pinus uncinata), espècie ben adaptada per suportar les dures condicions climàtiques. El sotabosc està integrat sobretot per matolls de ginebró nan (Juniperus nana), de neret (Rhododendron ferrugineum), conegut com "estalabart" a la Cerdanya i de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi). En les parts més baixes d'aquests boscos i als vessants nord de les serralades, trobem boscos d'avets (Abies alba), que en alguns llocs són especialment interessants pel seu bon estat de conservació. Una altra espècie forestal, pròpia de llocs humits i que es presenta en rodals disseminats en les obagues de les vessants meridionals, és el faig (Fagus sylvatica), mentre els roures (Quercus pubescens) ocupen en bona part les solanes. Aquestes dues espècies caducifòlies, acompanyades d'altres com els aurons (Acer campestre) o els trèmols (Populus tremula) es troben també en forma de rodals més o menys extensos entre boscos de pi roig (Pinus sylvestris), espècie que forma preferentment el bosc de les zones mitjanes i baixes del parc, amb un sotabosc integrat en la seva major part per boix (Buxus sempervirens). En aquestes zones baixes hi ha també prats de dall, segats dues o tres vegades al llarg de l'estiu i la herba, emmagatzemada, serveix d'aliment per al bestiar a l'hivern.

Fauna: Entre els mamífers destaca l'isard (Rupicapra rupicapra), que té en el parc una població alta. Durant l'estiu es localitza en les obagues i als llocs més alts, mentre que a l'hivern baixa o es situa a les solanes. El cérvol (Cervus elaphus) i el cabirol (Capreolus capreolus), que s'havien extingit fa temps, tornen a poblar el parc gràcies a la recent repoblació. Un altre mamífer interessant és la marta (Martes martes), que habita en la majoria dels boscos subalpins. Entre les aus cal assenyalar les espècies relictes dels períodes glacials com el gall fer (Tetrao urogallus) i el pic negre (Dryocopus martius), triat aquest com a símbol del Parc Natural. Les dues espècies habiten en els vells boscos de coníferes. La perdiu xerra (Perdix perdix), en canvi, es troba en llocs oberts. A les zones més altes apareix la gran àguila reial (Aquila chrysaetos). Pel que fa als rèptils, citarem dues espècies pròpies dels hàbitats humits, de colors molt vistosos, que es poden observar amb relativa facilitat: el llangardaix verd (Lacerta viridis), de color verd i brillant, i la serp verda ( Coluber viridiflavius). Entre els amfibis, el tritó pirinenc (Euproctus asper), que constitueix un endemisme en aquestes muntanyes i habita en els rierols, i la granota roja (Rana temporaria) que pot trobar-se, de vegades, lluny de l'aigua.

Cultura: En l'àrea del parc es poden trobar romeries, concurs de gossos pastors o exemples d'arquitectura romànica i gòtica, a més de diversos punts de la ruta dels Càtars. Picasso va pintar diverses obres al poble de Gósol.



Per als que aprecien les comoditats

- Disponibilitat d'aeroport a menys de 100 km: Girona.
- Estació de tren a menys de 50 km: Alp, Puigcerdà.
- Parada d'autobús regular a menys de 2 km: Bagà, Guarrdiola de Berguedà, Bellver de Cerdanya, Alp.
- Parada de taxis a menys de 25 km: Bagà, Guarrdiola de Berguedà, Bellver de Cerdanya, Alp.
- Ciutat d'almenys 50.000 habitants a menys de 50 km: No
- Port marítim a menys de 15 km: No
- Senyalització viària per arribar al Parc: Sí
- Allotjament: En refugis i turisme rural.
- Restaurant, cafeteria o bar: No
- Climatologia: Mediterrània d'interior.


ATENCIÓ AL PÚBLIC


Parc Natural Cadí - Moixeró - Lloc de recepció: Sí A Bagà c / La vinya, 1 08695
- Horari del Centre d'Interpretació: De dilluns a divendres: de 9:00 a 13:30 i de 15:30 a 19:00; dissabtes: de 9:00 a 13:00 i de 16:00 a 18:30; diumenges i festius: de 9:00 a 13:00.
- Observatoris de fauna: Sí
- Itineraris senyalitzats: Sí
- Visites guiades al Parc: Sí
- Altres activitats de temps lliure: Sí
- Material divulgatiu: Sí
- Panells interpretatius: Sí



INFRAESTRUCTURES I ORGANITZACIÓ INTERNA


Parc Natural Cadí - Moixeró - Aparcaments: Sí
- Lavabos públics: Sí
- Adaptació per a discapacitats del centre d'interpretació: Si.
- Possibilitat de gaudi, encara que sigui en part, del parc amb cadires de rodes i cotxes de nens: No
- Àrea recreativa infantil: No
- Berenadors: Sí
- Accés a telèfon públic: Sí
- Fonts d'ús públic: Sí
- Refugis per resguardar: Sí
- Tranquilitat: Mitjana.