La Cerdanya ocupa la depressió que hi ha entre el Cadí-Moixeró i els Pirineus. Està constituïda per dues gran unitats de relleu: la depressió formada per la conca del Segre, plana i intensament explotada per l’home, i els vessants muntanyosos que l’emmarquen, amb un tradicional aprofitament de boscos i prats. El clima varia considerablement segons el relleu. Els vessants elevats tenen un clima d’alta muntanya, mentre que els vessants inferiors i la plana gaudeixen d’un clima mediterrani amb tendència continental de muntanya mitjana, amb hiverns freds i estius frescos. Les precipitacions hi són abundants durant tot l’any, encara que a l’hivern acostumen a concentrar-se a les zones altes i adopten forma de neu. La vegetació autòctona estaria constituïda per rouredes a les cotes inferiors i per pi silvestre i pi negre a les superiors, amb abundància d’avet a les zones ombrívoles i la generalització del prat alpí per sobre dels 2.300 metres. Tot i que, a causa de la presència de pasturatges, hi ha explotació forestal, moltes zones estan actualment poblades per matoll. A la plana abunden els prats de sega i els cultius variats i s’ha establert a la vora del Segre un frondós bosc de ribera format per freixes, salzes i verns. L’economia tradicional, basada en l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal, ha sofert grans modificacions. La indústria tèxtil, la de la fusta i la de la construcció absorbeixen una part important de la població activa, encara que la major part està ocupada en el sector dels serveis. El clima, el paisatge i la presència de les estacions d’esquí de la Molina i la Marsella l’han convertit en una important destinació d’oci i en un centre important de segones residències. A més, l’obertura del túnel del Cadí ha provocat una important recuperació econòmica i ha consolidat el turisme com a principal font de riquesa.