El Regne de Mallorca

La Cerdanya, integrada en la Corona de Mallorca.

A la mort de Jaume I el Conqueridor el 1276 i en aplicació del seu testament de 1262 es deixaven a l'infant Jaume les possessions que formaven la Corona de Mallorca com una entitat separada de la Corona d'Aragó. El regne esdevé un estat independent fins al Tractat de Perpinyà (1279) en què el primer es declara vassall del segon. Pere el Cerimoniós reincorporà les terres de la Corona de Mallorca a la d'Aragó el 1343, expropiant els béns a Jaume III mitjançant una sentència en el procés per incompliment de deures vassallàtics, i després vindrien les accions bèl·liques i la mort de Jaume III a la batalla de Llucmajor (1349). La reincorporació es féu definitiva mitjançant el Jurament per les Illes.
[modifica] Conflicte fronterer amb França.

Joan II l'any 1462, signa el tractat de Baiona amb el rei de França Lluís XI, a canvi de l'ajut en la lluita per la corona catalana. El rei d'Aragó pagarà a Lluís XI, a canvi del seu ajut militar, 200.000 escuts d'or. Per garantir aquest deute empenyora els comtats de Cerdanya i el Rosselló. A les primeres Corts Catalanes reunides per Ferran el Catòlic, es donen comptes per gestionar la recuperació dels comtats del Rosselló i Cerdanya aconseguint- ho el 1493, quan Carles VIII de França retorna els comtats a canvi de la neutralitat de la corona d'Aragó en les seves guerres amb Itàlia.[22] Malgrat tot van continuar els enfrontaments amb França i per un bandolerisme generalitzat durant els segles XVI i XVII.

Foren també notables els duels entre nyerros i cadells al llarg del segle XVI i la primera part del XVII, que tingueren en els bellverencs principals protagonistes.[24]D'aquesta marcada presència cadell al municipi de Bellver de Cerdanya, en queda una casa de pagès fortificada, prop de Beders, que porta per nom La Torre de Cadell. Els neyrros eran de Nyer. Es diu que els nyerros defensaven els drets dels senyors, mentre que els cadells eren partidaris dels drets de camperols i ciutadans.
La signatura del tractat amb Lluís XIV de França i Felip IV de Castella a l'illa dels Faisans el 1659 (Escena retratada per Laumosnier)

El Tractat dels Pirineus (7 de novembre del 1659) va fixar la frontera entre les dues monarquies als Pirineus. D'ençà aleshores Catalunya resta dividida en Catalunya del Nord (Estat Francès) i Catalunya del Sud (Estat Espanyol). La Cerdanya queda partida en gairebé dues meitats i la Vila de Llívia passa a ésser enclavament espanyol en territori francès per decisió pròpia.
« El 27 d'abril de 1678 arriba el duc de Noailles amb dotze o catorze mil homes, assetjant la vila de Puigcerdà. El setge va durar fins el 31 de maig, en el qual es va rendir la plaça i van entrar els francesos, demolint totes les fortificacions, destruint les muralles, les casernes, les presons i diverses cases. El 31 de gener de 1679 es va publicar la pau a Perpinyà i Barcelona. Els cònsols havien continuat sent els mateixos: primer per Espanya, després per França i, més tard, novament per Espanya.

Dietari d'Ortodó:

La Cerdanya torna a estar ocupada militarment per França, gairebé contínuament fins l'any 1721 que gaudeix d'uns anys de pau fins la Revolució Francesa, el 1793 la Convenció Nacional declara la guerra a Carles IV d'Espanya, les batalles es van succeir a les comarques pirinenques per no arribar enlloc, el 22 de juliol de 1795 França i Espanya signen la Pau de Basilea.

Durant la Guerra del Francès i les dues guerres carlines torna a ser zona de conflicte. Arran de la ocupació napoleònica de 1808, el 1812 es divideix Catalunya en quatre departaments, quedant la baixa Cerdanya encabida en el departament del Segre. El general francès Decauen envia tropes per ocupar la Cerdanya fins que el departament va desaparèixer el 1814.[25]

Les guerres guerres carlistes van atacar Llívia al febrer de 1837 i al novembre del mateix any Puigcerdà. El tractat de Baiona amb data 11 de juliol de l'any 1868 va formar la definitiva delimitació de la frontera.