Primers assentaments:

Les primeres mostres de ritual funerari daten d'aproximadament el 2000-1800 aC: enterraments col·lectius en coves i dolmens. El dolmen de Coll de Fans es troba a la solana de Bellver on les excavacions no donaren resultats de materials com dolmen d'Orèn; i a la cova d'Anes, al terme de Prullans, on es feren troballes d'entre set i deu individus, puntes de fletxa de sílex, una destral de pedra i uns collarets de l'edat de bronze.[18]

Vers el 1500 aC augmentà el nombre de poblats a l'aire lliure i continuaren d'altres d'existents, aterrassats a la plana a l'entitat de població de Sanavastre. Les coves s'empraven per enterrar i com lloc d'emmagatzematge o hàbitat temporal. A les coves d'Olopte, a la muntanya del Montcurto, hi ha indicis d'ocupació humana durant la fi del Paleolític inferior o el Paleolític mitjà.A una de les coves es pot fer un recorregut de 232 metres, on es varen trobar una fulla de sílex, un punxó i ceràmica.[19]

Cap al 1000 aC arribaren els ibers, que aixecaren poblats de nova planta segons un urbanisme preconcebut, per exemple a Bolvir, i feren conèixer l'escriptura i el torn de terrissaire.

Presència romana:

Al segle I aC Iulia Lybica, l'actual Llívia, fou un centre romà molt important amb funció militar i capital del territori. L'ocupació romana portà una gran prosperitat amb la construcció de vies de comunicació, com la Strata Ceretana, datada de l'any 250 aC, i la reorganització del món rural. Hi hagué nombrosos assentaments rurals, necròpolis i altres elements romans a Talló, Prats, Alp, Bolvir, Urtx. Documents escrits als segles VII i VIII recorden l'existència del castell de Llívia, que fou reconstruït al segle XI i a la fi de la guerra civil catalana contra Joan II, el rei francès, Lluís XI, féu destruir el castell l'any 1479.

Regnes cristians

A finals del segle VIII, les tropes de Carlemany alliberaren de l'ocupació àrab gran part de Catalunya, inclosa la Cerdanya. Els monarques que el succeeïren crearen la Marca Hispànica als territoris de la Catalunya Vella des del Rosselló a Barcelona, creant els comtats. Aquesta època durà a la Cerdanya una mica més de tres segles.

L'any 815 el comte Frèdol féu donació al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles del primer monestir de la Baixa Cerdanya dedicat a Sant Esteve i Sant Hilari d'Umfred. El rei Lluís el Pietós lliurà els comtats de Cerdanya, Urgell i Conflent a Sunifred I l'any 834. A l'època d'aquest comte es consagrà la catedral de la Seu d'Urgell, en el document de la qual, una mica posterior, se citen seixanta-sis esglésies de la Cerdanya, així com els pagi o divisions administratives-territorials:

- pagus liviensis (Llívia)
- pagus ollorbiensis (Olopte)
- pagus tolonensis (Talló)
- pagus baritensis (Bar)

A la mort de Guifré el Pilós (897) el comtat passà a ésser hereditari, mentre que fins aleshores el seu senyor havia estat anomenat directament pels reis.

L'any 1178, Alfons el Cast fundà la vila de Puigcerdà i li conferí la capitalitat cerdana, fins aleshores situada a Ix. L'any 1181, el rei redactà una carta amb una sèrie de privilegis per tots els que contribuïssin a la seva repoblació i establí la fira de Puigcerdà, que seria a partir d'aquell moment un important element centralitzador de l'economia d'aquesta zona del Pirineu.

L'any 1225, fundà Bellver, copiant la carta de franquícies de la de Puigcerdà. A la mort de Jaume I (1276) la Cerdanya passà al Regne de Mallorca l'any 1276 fins el 1344, quan passà novament a la corona catalonoaragonesa, sota el rei Pere el Cerimoniós.

La invasió càtara tingué lloc des de l'any 1198, sota el comandament del comte Ramon Roger I de Foix i el vescomte de Castellbò destruint moltes esglésies i robant-ne les pertinences: Bolvir, Coborriu de Bellver, de Talló, Estoll, Urús, Baltarga, Les Pereres, Meranges, Mosoll, Prats i Sansor, Pedra, Soriguerola.