Per arribar-hi cal agafar la carretera de Puigcerdà a la Seu d'Urgell, i sortint del poble de Ger, es trenca a la dreta fins a Meranges. Es travessa la població i s'agafa una pista de terra en bon estat que en uns 9,400 quilòmetres de pujada porta al Refugi de Malniu, guardat i en molt bon estat, disposant també de servei de bar. L'aparcament no és gratuit, ja que es paga una petita quantitat destinada a la conservació del propi refugi i la seva àrea d'esbarjo (font, taules de pedra, etc.). Junt al refugi i per la seva part del darrera hi ha un petit estanyol que té per nom Estany Sec, tot i que té aigua.

Uns metres per sota del refugi, tot passant per la font, es veu un camí marcat amb els senyals vermells i blancs del G.R. 11, que travessa aquest indret, venint del Refugi de la Feixa cap els Engorgs, i a la cima del Puigpedrós, que amb els seus 2.914 mts. és un excel.lent mirador de la Cerdanya, encara que la seva ascensió no és aconsellable per als no iniciats. El nostre camí s'inicia en aquest sender, després de travessar el rierol que baixa de l'estany que visitarem. Així a uns 5 minuts d'haver començat a caminar, agafarem per la nostra esquerra un sender que puja per un bosc de pins, abandonant els senyals del G.R., sense possibilitat de pèrdua ja que es tracta d'una ruta senyalitzada fins l'estany.

Al cap de 30 minuts s'arriba a un replà que fa d'exidor i ja tenim al davant nostre l'estany de Malniu, en un entorn realment idíl.lic, al redós de la serra que tanca el Puigpedròs a mà esquerra i el Puig Farinós a la nostra dreta, que convida a passejar i badar una estona o, com s'ha dit al principi, prendre un bany, ja que tota la seva riba acull zones de fàcil accés a l'aigua.

Per sobre de l'estany de Malniu hi ha marcats en els mapes dos altres llacs més, el de Guils i el de l'Ós (o Mal), però en realitat aquest darrer no existeix, tractant-se d'una ampla zona enclotada i humida al davat del Prat Fondal.

Es tracta d'un sender que no està senyalitzat i per tant pot resultar perdedor sense dur brúixola. Seguint la riba dreta del llac, una mica després del punt per on hem arribat, i en lleugera pujada anem guanyant alçada per un prat pinzellat d'abets, en direcció nord, fins trobar una fita metàl.lica pintada de colors (que serveix per mesurar el gruix de la neu) que ens obre les portes al Prat Fondal i al pretès estany Mal. Des d'aquí, hem de canviar de direcció i anar sempre a l'est, seguint un corriol d'aigua, davallant entre el bosc i les pedres, fins trobar-nos al cap d'uns 500 mts. i enclotat, per sota nostre, l'estany de Guils, a 2.250 mts. d'alçada, de forma arrodonida i amb unes ribes força pedregoses, peró envoltat d'abets, per la qual cosa el seu entorn és agradable.

Per tornar, podriem baixar d'aquì al nostre punt de sortida, fent via pel camp, o bé, tornar al Prat Fondal i des de la fita anar a cercar de nou l'Estany de Malniu, però ara en direcció contrària per la que hem vingut, és a dir en sentit sud-oest, per la qual cosa haurem donat mitja volta al llac i, seguint la seva riba en direcciò contrària a les agulles del rellotge, ens trobarem amb un pi negre arrelat sobre l'aigua i uns metres més endavant i a la dreta una zona herbada i humida ample, per on seguirem, deixant enrere les aigües de l'estany, seguint les fites fetes en pedra que anem veient al nostre camí, així com alguna que altra senyal blanca i vermella d'un sender que abans passava per aquesta zona, però que, degut a un procés de reforestació, ha estat abandonat. Després d'aquest tram planer, el camí gira a l'esquerra i comença a devallar suaument, per sota el Roc de la Llosa, fins arribar a un fort pendent a mà dreta sobre mateix del Refugi i de l'estany Sec.

Baixant pel pedregar, per una senda força evident, arribarem al nostre punt de sortida, després de saltar per sobre un filat metàl.lic que ens duu de nou a la font de l'àrea de pícnic del refugi, però ara per la riba dreta del rierol que baixa de l'estany de Malniu.

A la tornada en cotxe podem seguir la mateixa pista per la que hem pujat o bé agafar la que porta al Refugi de la Feixa i al poble de Guils de Cerdanya, que surt a l'esquerra a la primera cruïlla que trobem de baixada, encara que el seu estat és una mica més deficient que el de la que puja de Meranges.