És el municipi més petit del Capcir, es troba a la dreta de l'Aude i del pantà de Puigbalador. Comprèn el nucli de Ral (també escrit Real), Odelló i els desapareguts de Querramat i Anglars. De la D-118 surt un trencall que mena a Ral i Odelló. Els cims més elevats són a la banda de llevant a la carena entre Capcir i Conflent amb el roc Cosconer (2.132 m) com punt més alt, d'on davallen grans extensions de bosc de pi negre barrejat amb avet.

El lloc apareix citat per primer cop el 908 en un document de Carles el Simple en el qual confirmava a l'abadia de Sant Jaume de Jocó la possessió de l'església de Sant Romà de Ral (eccl. S. Romanus de Real). El testament del comte Guifré (futur bisbe de Girona) llega al seu fill, Berenguer, la muntanya del Capcir (ipsa montania) amb les “villae” pròximes a l'Aude (flumen Ataze) anomenades Creu (ara Matamala) i Ral (Crucem i Ral) i que després de mort Berenguer els bens retornarien al comte de Cerdanya. Passà dels comtes de Cerdanya a ser domini reial i a la fi del segle XV fou adquirit per Joan de Banyuls, senyor de Nyer, nomenat veguer de Conflent Capcir el 1510. la família Banyuls va conservar la senyoria fins la fi de l'Antic Règim.

RAL

El nucli (1.445 m) és el cap del municipi i està format per un agrupament de cases separades de l'església parroquial de Sant Romà. Aquesta és un edifici romànic de nau única amb volta apuntada de cronologia posterior. En un dels murs es pot veure una decoració d'arcuacions llombardes (s. XI) i el seu interior restes de pintura mural (formant un teixit o sanefa) i algun retaule barroc.

ODELLÓ

Localitzat (1.510 m) al nord del nucli de Ral, abans d'integrar-se en la senyoria de Ral depenia de Sant Miquel de Cuixà. El menhir de Querramat o Queramat molt a prop de Puigbalador, seria un indici d'una ocupació prehistòrica de la zona.