Al capdamunt de la vall l'alt curs del Querol pren aquí el nom de torrent de Fontviva, limitat per la serra del mateix nom (2.673 m) i la de la Portella del Bac d'Hortella (2.722 m). El massís de Pimorent (2.628 m), més conegut pel seu coll (1.920 m), que comunica amb Andorra i el País de Foix, actua de divisòria entre les aigües atlàntiques i mediterrànies.

L'alçada i les irregularitats del terreny limiten extraordinàriament la superfície conreable. En canvi, hom pot trobar-hi una important massa forestal. Per sobre d'aquest (més de 2.000 m), hi trobem prats alpins emprats com a pastures naturals.

El nucli de Portè (1.610 m) és l'únic nucli de població del terme. El poble mereix ser visitat al pic de l'hivern, ben engalanat de neu. A l'est, hi té el coll Roig i el pic Carlit; a l'oest, els cims andorrans i les crestes majors del Campcardós. Documentat des del 1288 com a cortalia de Portè, sembla que es tractava més d'un lloc d'estabulació del bestiar de Porta. El 1357, però, ja hi consten diverses cases.

La seva activitat tradicional havia estat la ramaderia, la qual va donar pas fa uns quants anys al turisme, sobretot d'hivern, gràcies a l'estació hivernal coneguda popularment per Portè-Pimorent, que ocupa els vessants dels pics de la Mina de Pimorent (2.684 m), de l'Estanyol (2.586 m) i el roc de les Ombres, de 2.351 m. Aquest fenomen va permetre la creació de diversos establiments, entre d'altres els d'hoteleria.