Comprèn la part mitjana de la vall del Querol. Integra la vall de Campcardós, la capçalera de la qual és límit fronterer amb Andorra i la Baixa Cerdanya (portella Blanca d'Andorra (2.517 m)). El seu torrent desemboca al riu Querol. Els pics més rellevants són el Puigpedrós (2.914 m), el pic de Calm Colomer (2.869 m), el de Fontfreda (2.738 m), els de Fontnegra (2.877 m) i els d'Envalira (2.825m).

El municipi el componen els nuclis de Porta, Cortvassil i Querol, situats tots al fons de la vall, a tocar o prop del riu i la carretera N-20. El terme va ser creat el 1837 juntament amb Porté, del qual es va separar administrativament vers el 1860.

A l'igual que la resta de la vall, aquest municipi troba el seu punt àlgid en l'aspecte demogràfica mitjans del segle XIX. A partir d'aquí, hi ha una clara tendència a la despoblació.

PORTA

El nucli de Porta (1.520 m), citat el 1269 per primera vegada, fou bressol del jurisconsult català Antoni Oliba (1.534-1.604).

CORTVASSILL

Cortvassill (1.310 m), a la riba esquerra del riu d'Aravó, havia pertangut al senyor d'Enveig a principis del segle XIII, tot i que aquesta casa va renunciar-hi a favor de Santa Maria d'Urgell i de Sant Quintí de Cortvassill. Actualment, l'església, romànica, està dedicada a Sant Marçal de Cortvassill; antigament era a Sant Quintí, i consta d'una única nau amb un gran absis i una capella afegida al costat nord.

QUEROL

Querol (1.350 m) sembla ser una de les poblacions més antigues de la vall. Està situada a la riba dreta del riu d'Aravó o Querol. La ubicació del castell principal al poble fou segurament el motiu pel qual s'erigí en el seu centre, amb l'establiment de la casa del comú. De domini reial, els monarques li atorgaren diversos privilegis. Així, entre d'altres, el 1243 Jaume I els eximeix dels mals usos i els concedeix la possibilitat d'aprofitar el bosc de Campcardós per a fusta, aigua i pastures. El castlar de Querol exercia, alhora, de batlle reial.