l'extrem oriental de la baga cerdana, està situat a la dreta de la Tet, al límit amb el Conflent (Fontpedrosa) i a llevant del poble de la Perxa. Comprèn la vall de Planès, sota la carena entre els pics de Cambresdase (2.750 m), el serrat de les Fonts (2.771 m) - sobre la coma Amagada- i la torre d'Eina (2.850 m) - sobre el circ de la Conca.

Una important superfície és boscada amb domini de pi negre - assoleix quasi els 2.500 m. A la part més alta hi ha una zona de mulleres i un estanyol, el de Planès, l'únic de la baga cerdana.

El terme és probable que existís com a tal, com a mínim, des del s. X, però la primera referència escrita de què disposem és ja de la fi del s. XIII. Curiosament, depenia de la vegueria de Cerdanya, però del bisbat d'Elna. Probablement possessió directa dels comtes cerdans, passà, després, a mans reials durant l'època medieval. Depenia de la parròquia de Sant Pere dels Forcats. Fins al 1790 va pertànyer a la "viguerie de Cerdagne" (Sallagosa). Actualment és del departament dels Pirineus Orientals, així com del districte de Prada de Conflent, i del cantó i de la rodalia de Montlluís.

Tres veïnats formen el poble cap del municipi, Planès (1.517 m): el de l'església, el del Castell i el de les Cases del Mig. L'església - dedicada a la Mare de Déu de la Mercè és una construcció excepcional. A la seva planta s'inscriuen, superposant-se, un triangle i un cercle, tot evolucionant amb el seu aixecament. Una llegenda romàntica parla de que es tractaria de la tomba d'un musulmà.

El poble de Planès és el punt de sortida del GR10 i de diferents excursions per la seva muntanya.