Des del s. X, quan era coneguda com a Olcegia o Ulceia, ha estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, dels comtes de Cerdanya, del rei d'Espanya, dels Col·legi de Preveres de Puigcerdà i del llinatge noble dels Pera, originari de la Vila, fins al 1772. Al s. XVIII encara formava part del terme dit de la Vall d'Osseja, constituït per ella mateixa, el Puig i Vallsabollera. Fins al 1790 va pertànyer a la "viguerie de Cerdagne" (Sallagosa). Actualment és del departament dels Pirineus Orientals, així com del districte de Prada de Conflent, i del cantó i de la rodalia de Sallagosa. Malgrat tot el poblament muntanyenc de la zona era important des d'antuvi com ho demostra la troballa d'un important conjunt de gravats rupestres ibèrics i medievals.

El bosc està dominat per la pineda de pi roig a l'estatge muntà i per la de pi negre al subalpí, on aquest pràcticament assoleix els cims fronterers.

El nucli d'Osseja (1.254 m), a la dreta de la Llavanera, s'emplaça en la franja que divideix la muntanya de la plana. La carretera que ve de la Guingueta la travessa per bifurcar-se després vers Palau y Vallsabollera. L'església, originàriament romànica, fou molt refeta al s. XIX; tot i això, conserva un patrimoni interessant, malgrat que el seu frontal romànic es trobi a Perpinyà. Com a lloc d'esbarjo i passeig, s'ha construït l'anomenat Plan d'Eau.

La població s'ha erigit en un dels principals nuclis cerdans gràcies a l'especialització dels seus serveis sanitaris, la proximitat a Puigcerdà i la seva bona situació. Entre les activitats lúdiques i tradicionals que organitza destaca la del Concurs de Gossos d'Atura, cada juliol, per la seva freqüència i rellevància.