Es tracta d'un dels termes municipals més extensos de la baga de l'Alta Cerdanya. Ocupa la vall de la capçalera del Segre, que neix al vessant nord del Puigmal. Al circ de la Culassa, on neix el Segre, hi conflueixen el rec de Coma Dolça, el de la Font del Segre, el de la Font Blanca i el de Finestrelles, entre d'altres. Aigua avall, el riu s'encaixa entre el rocam i dóna lloc a les conegudes gorges del Segre.

La vall, malgrat no tenir el cromatisme floral i la raresa d'espècies de la veïna d'Eina, resulta més oberta i força destacable des del punt de vista de la vegetació boscana; a més, és un punt de partida excel·lent per practicar l'ascensió als diversos pics del massís del Puigmal.

El municipi integra, a més del seu cap, Llo, el poble de Roet. D'altra banda, hi trobem les restes de la capella de Sant Feliu i diversos elements de fortificació medieval (castell Vell, torre de Sant Feliu, torre del Vaqueró...), símbols d'una important activitat pretèrita.

El 854, Eixalada ja posseïa un alou al terme i Llo (Allone) és citat a l'ACCU. Se'n coneix l'existència d'una família senyorial de Llo o Alló, castlars del lloc. Al s. XII i fins al 1322, foren els Pinós els qui posseïren el lloc. Als s. XVII i XVIII hi hagué la baronia de Llo. El 1749 hi fou erigit el marquesat de Llo -o Llió-, el qual perdurà fins a la Revolució Francesa. Al coll Rigat hi havia hagut un alberg o domus hospitalis dit de Sant Vicenç de Portolés. Fins al 1790 va pertànyer a la "viguerie de Cerdagne" (Sallagosa). Actualment és del departament dels Pirineus Orientals, així com del districte de Prada de Conflent, i del cantó i de la rodalia de Sallagosa.

La superfície del terme està ocupada per bosc a la part alta, mentre que a la baixa dominen els prats. A les proximitats del mas Girvés hi ha aigües sulfuroses (calentes, tèbies i fredes) que són aprofitades per un establiment termal.