|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Altitud: 1339 - 2661m.
Habitants: 49 hab.
Superfície: 26,03 km²
Coordenades: 02°02'09" E, 42°23'18" N
Densitat: 1 hab./km²
|
|
|
|
Vallsabollera |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vallsabollera és un municipi que ocupa el curs superior del torrent de Llavanera, afluent del Segre. Diferents cims coronen el municipi com són: Coma Morera(2205m), Pic de Gorrablanc (2543) i la Tossa del Pas dels Lladres (2662). El seu paisatge es caracteritza per l'aridesa dels esquists al vessant est però amb un important bosc de pi negre al vessant oest de la vall (Bosc de les Corones)
El municipi està format per dos nuclis: Vallsabollera, al final de la vall i el Puig a la riba esquerra del torrent.
Durant el segle XIX la població era nombrosa i econòmicament es vivia de la ramaderia, dels recursos forestals però sobre tot de les pedreres d'equists. La llosa Vallsabollera era molt apreciada a tota la Cerdanya per la seva qualitat.
Avui s'apostat per l'explotació de la mel i per un turisme de qualitat on l'excursionista i l'esquiador de fons juguen un rol important.
VALLSABOLLERA
El poble (1493 m) és un punt de partida de nombroses excursions cap el massís del Puigmal i ha estat una via de pas cap al santuari de la Mare de Déu de Núria de gran devoció entre els cerdans i la vall de Ribes.
No és mencionat abans del segle XIII (ecclesia S. Felicis de Valle Cebolera,1219 et 1260). No hi ha gaires notícies ja que des de l'edat mitjana la seva història ha anat lligada a la d'Osseja. La seva església apareix lligada com sufragaria de la d'Osseja al 1219. En el segle XIII la família senyorial de Canaveilles posseeix drets a Vallsabollera que ven el 1288 a Arnau de Llorà.
Les relacions amb Osseja foren “tumultuoses” i no es van separar fins el 1832. No obstant el 1970 els dos municipis es tornen a fusionar, cosa que va durar ben poc.
L'església, dedicada a sant Fèlix, és un edifici d'origen romànic molt modificat durant el 1867, que va patir un enfonsament de la teulada i part dels murs el 1911. Avui no té culte i el seu patrimoni mobiliari està a l'església d'Osseja. Cal també esmentar la petita capella de Sant Bernabé i el Museu de la Mel
EL PUIG
Petit barri amb poques cases que apareix mencionat per la seva església, dedicada a sant Hilari, el 1219 com a sufragaria de la d'Osseja.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|