És un petit municipi situat a la solana, al límit amb la Baixa Cerdanya, entre Puigcerdà -al sud-oest- i Llívia -a migdia. És a la vall del Raür, format vora el nucli per la confluència dels rius d'Angostrina i Brangolí. La seva part més accidentada és la de tramuntana, i forma part dels vessants de Bell-lloc (solà dels Rocs), estreps més meridionals del massís del Carlit.

El seu poblament és concentrat, ja que només comprèn, a més del cap de municipi, Ur, el mas de Florí (anomenat Fleury, ara).

Com a parròquia està citat a l'ACCU (Hur), i el riu d'Ur s'empra com a confrontació de la veïna de Rigolisa (Aragolisa), avui dins de Puigcerdà, al mateix s. X. Diversos monestirs relativament allunyats del terme, com Sant Sebastià del Sull (Berguedà) i Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), hi posseïren alous. La senyoria d'Ur va anar dels vescomtes de Cerdanya, al comte de Foix i al llinatge dels Enveig. Aquests darrers també eren castlars o senyors del castell d'Ur. Després, els Còdol - documentats a Puigcerdà des de la fi del s. XVI fins al s. XVIII- van conservar la baronia - dita d'Ur i Florí- fins a la fi de l'Antic Règim. Fins al 1790 va pertànyer a la "viguerie de Cerdagne" (Sallagosa). Actualment és del departament dels Pirineus Orientals, així com del districte de Prada de Conflent, i del cantó i de la rodalia de Sallagosa.

UR

El poble d'Ur (1.206 m) és a l'interfluvi dels rius d'Angostrina i Brangolí, prop de l'aiguabarreig per formar el riu d'Ur - més conegut per Raür. L'església de Sant Martí és un dels més bells exemples del primer romànic cerdà, malgrat la sobreelevació de la nau i altres modificacions al s. XVIII. D'altra banda, el patrimoni mobiliari és rellevant tant per la cronologia global que abasta com per la vàlua de cadascun dels elements. Dominant la població, cap a llevant trobem el castell dels barons d'Ur, mas fortificat o casal del s. XVI, de planta quadrada i amb garites als angles.

Al sector de nord-est del terme, a tocar de l'antic límit amb Vilanova, hi ha el mas de Florí (Curte Floridie), el qual existeix, com a mínim, des del s. XI i ha restat lligat sempre a la vila d'Ur en tots els aspectes.