Petit terme situat als contraforts meridionals del roc de la Calma, sota el pic dels Moros (2.137 m), al massís del Carlit.

Com a lloc d'interès natural i paisatgístic, cal citar el caos de Targasona, format per blocs granítics de gran volum despresos del pic dels Moros i erosionats in situ al llarg del temps, i que presenten una multitud de formes ben capritxoses, a algunes de les quals hom li ha donat nom.

Hi passa la carretera que d'Angostrina mena a Montlluís, i, per la Llagona, cap al Conflent i el Capcir.

El territori fou ocupat en època prehistòrica, segurament des del neolític com a mínim, i s'hi han localitzat restes de l'edat del bronze i del ferro, com el lloc dit de l'Avellanosa. Targasona ja apareixia citat amb aquest nom al s. X, a l'ACCU. Al s. XI pertanyia a Sant Martí del Canigó com a alou, i al següent, també la parròquia de Sant Vicenç de Vilalta. I la seva senyoria fou conservada pel monestir fins a la fi de l'Antic Règim. Fins al 1790 va pertànyer a la "viguerie de Cerdagne" (Sallagosa). Actualment és del departament dels Pirineus Orientals, així com del districte de Prada de Conflent, i del cantó i de la rodalia de Sallagosa.

El municipi l'integren el poble de Targasona, cap de terme, i el mas de Vilalta, resta viva del que fou el poble del mateix nom. A més, es té coneixement dels antics llocs de Palmanill (Palmanill, el 1265) - al SE, a la vall d'Èguet -, Torba (Turba, el 1011) i Pardinella (Pardinella, el 1017).

Hi ha la central elèctrica solar Thémis, la més important d'Europa dins el seu gènere, construïda el 1983, la qual ha estat recentment recuperada.

TARGASONA

El poble de Targasona (1.597 m) està dividit a ambdós costats del rec de Rivals. El barri de ponent es disposa entorn de l'església de Sant Sadurní i pertany al segon romànic. El de llevant s'anomena la Torre. L'ACCU el cita com a Targasona.

El mas Vilalta (1.616 m) es localitza prop de l'enclavament de Llívia i del caos. Conserva l'arruïnada església de Sant Vicenç, romànica, del s.