El terme municipal de Puigbalador o Puigbaladó s'extén a l'extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Donasà (País de Foix) i el País de Salt (Llenguadoc), entre el pic de Ginebre i el serrat dels Clots de l'Ega a la banda nord del pantà de Puigvalador. Comprèn els nuclis de Puigvalador i Riutort. El terme és travessat per la D-118 que comunica el Capcir amb Carcassona.

Les elevacions són relativament poc elevades així per ponent el pic de Ginebre (2.382 m) i per l'est el pic de Madres (2.258 m). Grans extensions de pi roig i pi negre (sobre tot) cobreixen el territori per sota dels 2000 metres. El pantà de Puigbalador va ser construït el 1929 per regular i alimentar les centrals elèctriques llenguadocianes, és compartit amb els municipis de Formiguera i de Ral.

En l'aposta que ha fet el Capcir per l'esport – natura, el municipi pertany a “Espace Nordique du Capcir – Ski de Fond”, un dels dominis amb més quilòmetres esquiables i recorreguts de gran bellesa que ha vingut a dinamitzar en època hivernal l'economia de la comarca i que reuneix a tots els municipis del Capcir que ofereixen la possibilitat de practicar aquest esport. Tanmateix, cal remarca l'estació d'esquí alpí de Puigvalador, molt familiar on es pot practicar aquest esport envoltat de la natura i sense aglomeracions. A l'estiu el turisme de pesca i excursionisme substitueix al turisme hivernal.

Una destral de sílex i algunes restes de ceràmica neolítica recollida durant una dragat del pantà, són els indicis més antics d'ocupació del Capcir. El castell de Mont-real (Mons Regalis) bastit sobre el Puig Baladós al territori de Riutort pel rei Alfons I vers el 1190, és l'origen d'aquesta població. El 1192 el rei nomenà Ponç de Lillet com castlar i cridà nous pobladors. Vers mitjan segle XIII Jaume el Conqueridor acordà confia la castlania a Guillem de So del llinatge dels que seran vescomtes d'Èvol. La població de Puigbalador va ser fins de l'Antic Règim seu de la sots-vegueria de Capcir.

PUIGBALADOR

El nucli (1.460 m) entre la carretera i el pantà en un petit turó, format per un petit agrupament de cases i l'església parroquial de Sant Joan Baptista. És un petit edifici de nau única i campanar d'espadanya, de tradició romànica. Queden poques restes visibles de l'antic castell de Puigbalador o de Mont-real, que dominava el poble.

RIUTORT

Es troba més a ponent (1.500 m) és un petit nucli en el qual destaca l'església de Sant Martí de Riutort, sufragaria de la de Puigvalador. És un edifici romànic amb absis decorat amb arcuacions llombardes i campanar de torre quadrada i que sembla que va ser consagrada el 1019.
El 1643, el bisbe d'Alet, Nicolas Pavillon, va salvar la vida a trenta dues dones acusades tancades a l'església acusades de bruixeria, el denunciant va haver de justificar-se davant la Inquisició de Barcelona.