Testimoni del pas de nombrosos exèrcits (romans, visigots, àrabs i francs, ocasionalment, i francesos en nombrosses ocasions). Des del segle XVII es va convertir en un enclau espanyol en territori francès, la cual cosa li ha conferit un especial atractiu turístic, juntament amb la celebració del Festibal de la Música, que te lloc pels mesos de agost i desembre, aixins com l´antiga Farmacia Esteva (s. XV), que ocupa el Museu Municipal, de la qual s´hi exposen algunes de les seves peces. Agregats: Cereja i Gorguja.

La Vila de Llívia (1.223 m) es troba situada al peu del puig del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles. El seu nucli antic està ben conservat. Hi sobresurt, al capdamunt, l'església parroquial del s. XVI, que integra elements d'èpoques diverses (façana renaixentista, retaule barroc...), el recinte fortificat (on destaca la torre de Bernat de So), un conjunt de laudes sepulcrals, la creu de Toret i el Museu Municipal, bàsicament centrat en la farmàcia dels s. XVII-XVIII.
El Segre creua el terme municipal, entrant-hi per Estavar. Al seu pas per Llívia, rep les contribucions fluvials dels rius Er, Targasona i Éguet.

El seu enclavament li ha comportat tota una sèrie de drets de pasturatge, d'aigües i d'aprofitament forestal que sorprenen si hom no té en compte la història, sobretot d'ençà del Tractat dels Pirineus. Llívia conserva els dominis del solà de la Coma de la Grava, a llevant dels estanys del Racó, de la Grava, del Castellar i de les Dugues; al pla de les Bones Hores i a l'estany del Viver; i al bac de Llívia, als estanys del Racó, Llong, Negre i dels Pradells. A més, té el dret de pas per les vies que menen als diferents llocs, fora del seu terme.
A les rodalies, vers el NE i darrere de la carena del puig del Castell, pot accedir-se als tranquils paratges de la font del Sofre, més propera i situada a la petita vall d'Estaüja, i de la font del Ferro, a la confluència del torrent del Tudó amb la riera de les Valls o de Targasona.