El terme municipal s'estén al sector central del Capcir, i comprèn una part de la vall de Galba i de Lladura, que des dels alts cims nord – orientals del Carlit baixen vers la vall de l'Aude que travessa de sud a nord la part més a llevant del territori. Compren el poble de Formiguera, els antics llocs de Galba, Vilanova de Formiguera, Caselles, el barri de les Cases d'Amunt i l'estació d'esquí de Formiguera al bac de les Planes.

L'eix de comunicacions és la carretera D-118 que travessa el Capcir i la D-32 que l'uneix amb el nucli de Les Angles

El sector oriental del territori, a l'altiplà capcinès, veu la confluència del riu de La Lladura i de Galba en la seva confluència amb l'Aude i el pantà de Puigbalador. El sector occidental està marcat per les grans elevacions de l'extrem NE del massís del Carlit. Els cims bessons del Puig Peric ( 2.810 m) i Petit Peric (2.690 m), el pic de la Gran Portella (2.765 m), el pic de l'Home Mort (2.668 m), pic de Camporells (2.700 m) i el circ lacustre dels estanys de Camporells que formen la capçalera del riu de la Lladura. Dos són els refugis que pertanyen al municipi, el de Camporells i el de la Lladura.

El municipi està ocupat per grans extensions de bosc que ha estat una de les bases de l'economia del municipi. Però cap destacar Formiguera pel seu mercat i les seves fires, així com per tractar-se d'un petit centre comercial.

En l'aposta que ha fet el Capcir per l'esport – natura, el municipi pertany a “Espace Nordique du Capcir – Ski de Fond”, un dels dominis amb més quilòmetres esquiables i recorreguts de gran bellesa que ha vingut a dinamitzar en època hivernal l'economia de la comarca i que reuneix a tots els municipis del Capcir que ofereixen la possibilitat de practicar aquest esport. Tanmateix, cal remarca l'estació d'esquí alpí de Formiguera, molt familiar on es pot practicar aquest esport envoltat de la natura i sense aglomeracions.

Formiguera és citat per primera vegada el 873 en l'acta de consagració de la seva església que, d'altra banda, és el primer text en el que apareix Guifré el Pelós, aleshores com comte d'Urgell i de Cerdanya, en companyia del seu germà Miró el Vell , que administrava en aquells moments el Conflent i, segurament, el Capcir. A la mort d'aquest el territori va passar a dependre directament dels comtes de Cerdanya. El 1075 el comte Guillem Ramon, com a reparació de la invasió sacrílega dels seus homes a Cuixà, empenyorà cinc masos de Formiguera a aquest monestir. Durant la primera meitat del segle XV Pere d'Hortafà posseïa la lleuda reial però, el seu hereu, Pere d'Hortafà, va veure els seus bens confiscats per Lluís XI, els quals van ser recuperats cap el 1493. La senyoria de Formiguera fou aportada en dot, a la segona meitat de l XV, a Damià Descatllar per la seva muller Joana d'Hortafà. Fins a la Revolució Francesa va existir el títol de comte i senyor de Formiguera.

FORMIGUERA

La capital del Capcir (1.504 m) es troba al curs baix del riu de La Lladura a la banda de ponent del territori, i és el principal mercat de la zona. La seva església de Santa Maria va ser consagrada per primer cop el 873 i tornada a consagrar el 1019. És un bonic exemple de romànic amb la façana occidental, ben aparellada i la portalada amb arquivoltes i sanefa de dents de serra de finals del segle XII i un important campanar d'espadanya. Cal destacar el ric mobiliari en el qual remarquem el Crist romànic (s. XII), la Mare de Déu de tradició romànica i diversos retaules barrocs. A prop minsos vestigis del castell de Formiguera (casteyl de Formiguera, 1369) on morí el rei Sanç de Mallorca el 1324 i que va ser destruït pels francesos en el s. XVII.

A la vall de Galba, es pot localitzar la coneguda “peira escrita” amb gravats que és remunten al neolític.