El municipi es troba al sector nord - occidental del Capcir, en contacte amb el Donasà (País de Foix), entre els contraforts NE del massís del Carlit i l'Aude. Comprèn el poble de Font-rabiosa i el d'Esposolla. Si accedeix per un trencall que surt de la carretera D-118 que travessa de sud a nord el Capcir.

Les alçades màximes són a l'extrem de ponent del terme entre el Capcir i el País de Foix: pic de Terrers (2540 m) portella d'Orlú, Pic de Baixollada(2546 m), portella de Laurentí, pic de la Tribuna i pic del Pla del Bernat (2141 m).

El seu terme municipal està ocupat majoritàriament per bosc de pi negre i pi roig amb alguns faigs que ha estat sempre explotat i és la base de l'economia amb la ramaderia. A migdia hi ha unes pedres d'ònix sense explotar degut a que antigues extraccions van posar al descobert les coves de Font-rabiosa de gran bellesa i actualment un important reclam turístic ja que han estat adaptades per la visita. La temperatura interior de la cova visitable és constant, d'uns 6ºC i la visita dura una hora.

En l'aposta que ha fet el Capcir per l'esport – natura, el municipi pertany a “Espace Nordique du Capcir – Ski de Fond”, un dels dominis amb més quilòmetres esquiables i recorreguts de gran bellesa que ha vingut a dinamitzar en època hivernal l'economia de la comarca i que reuneix a tots els municipis de la comarca que ofereixen la possibilitat de practicar aquest esport.

Així mateix, cal destacar la vall de Galba per on circula el riu que li dona nom pel seu interès natural i arqueològic. Al final de la vall es pot localitzar la coneguda “peira escrita” amb gravats que és remunten al neolític, al final de la vall l'estany del Diable presenta la curiositat de ser perfectament circular.

El lloc de Font-rabiosa , citat per primera vegada el 908 (Fonterabioso) depenia dels senyors de So i Queragut al segle XIII. Encara que els gravats rupestres de la vall de Galba indicarien una ocupació de la zona des del neolític. Bernat de So el vengué el 1308 al rei Jaume II de Mallorca però el rei Sanç l'hi retornà el 1317 a canvi dels nombrosos serveis prestats reservant-se únicament la jurisdicció militar del castell reial de Puigbalador, al qual havien de servir. Bernat de So va ser nomenat vescomte d'Èvol per Jaume III el 1335 i Font-rabiosa resta inclosa dins aquest important vescomtat fins a la fi de l'Antic Règim. El 1639, Font-rabiosa i Esposolla havien de fornir al rei, com a prestació feudal, d'un home armat i un cavall.

FONT-RABIOSA

El poble de Font-rabiosa (1490 m) es troba prop del torrent dels Escugots , vora la plana de l'Aude, i el constitueixen un reduït nombre de cases. L'església de sant Sebastià, que depenia vers el 908 de l'abadia de Sant Jaume de Jocó, és un petit edifici romànic de nau única, sense volta i capçat amb absis semicircular. Tanmateix, és coronat per un campanar d'espadanya i la porta de ponent presenta arquivoltes de tradició romànica. Antigament era un centre de pelegrinatge dels pobles veïns.

ESPOSOLLA

El nucli (1.530 m) es troba a la banda sud - oriental del territori, vora del riu de Galba a la sortida de la vall del mateix nom i esta format per un reduït nombre de cases. Està documentat des del 1011. En el segle XIV es cita com Sposola, Sposolla i Sposoyla. El 1312, Guillem Ramon de So, senyor de Rocafort, prestava homenatge al seu parent Bernat de So, per la meitat dels delmes d'Esposolla i Galba.

La pista forestal que surt d'Esposolla cap a la riba dreta del riu de Galba (municipi de Formiguera) esta condicionada per a la pràctica de l'esquí nòrdic.