Èguet està situat al vessant sud del roc de la Calma, al massís del Carlit. És un petit municipi encaixat entre els sectors de més altitud i la plana. El terme és drenat per la riera d'Èguet que, aigües avall, forma el riu d'Estaüja, afluent del Segre a Llívia.

A la part baixa del nucli hi ha un megàlit conegut com a dolmen d'Èguet, datable vers el 2000 aC. El nucli apareix a l'ACCU citat com a parròquia Egadde. Des del s. XII, la majoria del territori va pertànyer a Sant Martí del Canigó, que conservà la senyoria fins a la seva secularització a la fi del s. XVIII. Fins al 1790 va pertànyer a la "viguerie de Cerdagne" (Sallagosa). Actualment és del departament dels Pirineus Orientals, així com del districte de Prada de Conflent, i del cantó i la rodalia de Sallagosa. És un dels termes que ha experimentat una recuperació demogràfica important des de la meitat del present segle, tot assolint un de població.

El poble d'Èguet (1.612 m), hom el troba a l'esquerra de la ribera d'Èguet en un massís granític. Damunt d'aquest, i integrada en la població actual, es localitza la torre, probablement dels s. X-XI i record de l'existència del castrum d'Èguet, documentat a partir del s. XIII, que vigilava el camí d'Angostrina. La resta del poble envolta l'església parroquial de Sant Esteve. A migdia i prop del camí que mena a Estavar, hi trobem el mas del mateix nom.

Els seus recursos principals són la ramaderia de boví, sobretot, i l'agricultura de prats i farratges, propera al riu, a més de cereals en menor volum.