Dorres està localitzat al vessant sud del massís del Carlit. Es tracta d'un terme de dimensions relativament reduïdes si el comparem amb d'altres de la baga.

La superfície emboscada i amb prats s'esmuny per entre els grans blocs granítics del terreny i la caracteritza el domini de pi negre, l'avellaner, així com els prats envoltats d'abundoses freixes, verns i d'altres arbres de ribera seguint el curs dels recs.

Les fonts d'aigües sulfuroses termals són abundoses al terme. Als Banys de Dorres, fa uns anys hi foren localitzats vestigis d'ocupació prehistòrica, i de l'edat del bronze datables del 1500 aC. Hem de passar al s. IX per tornar a tenir-hi notícies de poblament. En aquest moment es documenta com a Etorres o Etorras, i una mica després, Edors, i al s. XII-XIII, Edorres. Propietat del monjo Sunifred, fill del comte cerdà, inicialment, els monestirs de Cuixà i Canigó, així com els priorats de Sant Jaume de Frontanyà, de Marcèvol i de Bell-lloc hi tingueren possessions. La senyoria, però, sembla que fou del rei des del s. XIV. Fins al 1790 va pertànyer a la "viguerie de Cerdagne" (Sallagosa). Actualment és del departament dels Pirineus Orientals, així com del districte de Prada de Conflent i del cantó i la rodalia de Sallagosa.

El poble de Dorres (1.450 m) integra tot el poblament del terme. A la seva església romànica de Sant Joan Evangelista, restaurada, s'hi venera una de les marededéu pirinenques probablement més antigues: la de Bell-lloc. Les destrals polides encastades en la seva façana són el testimoni d'una ocupació pretèrita prop del lloc.

El santuari i l'església de Santa Maria de Bell-lloc, romànics, són dalt del turó del mateix nom i representen un punt de referència visual des de la plana, així com un dels seus millors miradors. El 1338 apareix citada com a Santa Maria del Pulcro Loco. Un priorat de monjos servites s'hi instal·là al s. XVI i s'hi estigué durant més de dos segles. Al costat hi ha una fonteta coberta amb volta.

Dorres ha estat bressol dels picapedrers de granit per les pedreres properes de que gaudeix, dels quals i de les quals van sortir importants obres viàries i arquitectòniques. Hom pot gaudir d'aquesta tradició al Museu dels Picapedrers.