| |
Es tracta del tercer terme en extensió de tota la Cerdanya. El 1973 li fou annexat, a més, l'antic municipi de Vilanova de les Escaldes. És a la part més septentrional de la comarca, a la zona axial pirinenca, limitant amb el País de Foix i el Capcir. Comprèn una gran part del vessant sud del massís del Carlit, de la regió lacustre d'aquest i del sector anomenat pla de Carlit (2.804 m).
El cim principal és la pica del Carlit (2.921 m), però n'hi trobem nombrosos de rellevants que també delimiten el municipi, com són el Puigpedrós de Lanós (2.842 m), els pics de la Grava (2.671 m), de la Cometa o les Tres Piques Roges (2.763 m), de la Portella Gran (2.765 m) i el Puigperic (2.810 m).
Cal destacar l'estany de Lanós - el de major superfície dels Pirineus - i el pantà i la zona d'aiguamolls de les Bulloses - d'antuvi, estany.
La superfície emboscada és el més rellevant del terme pel que fa a la seva vegetació, tot i que existeixen dues àrees ben definides que n'estan exemptes, derivades de l'arc morrènic glacial de la fi de quaternari. Al pis muntà, a la zona de Vilanova de les Escaldes, trobem roure; però en la totalitat hi domina l'estatge subalpí caracteritzat pel pi negre. Entre la fauna major més característica del territori trobem la marmota (Marmota), el moltó de Còrsega (Ovis musimon) i l'isard (Rupicapra rupicapra), els dos primers introduïts en aquest segle.
El municipi l'integren els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes. A més, hi ha el sanatori de les Escaldes i l'antic despoblat d'Envalls, tot i haver existit altres llocs documentats d'antic com ara Ensenisma (nom de probable origen cèltic).
Angostrina, com la majoria dels termes de muntanya cerdans, ha estat ocupat des de la prehistòria. Al caos de Vilanova es feren unes troballes d'estris ceràmics i de sílex relacionades amb la cultura neolítica de Chassey (vers 3.000 aC), pròpia del Migdia francès actual. Així mateix, és l'únic lloc cerdà que pot presumir de tenir, avui, una resta romana com l'ara dedicada a Júpiter, antic suport d'altar en l'església preromànica. Per altre costat, el lloc ja és citat com a parròquia en l'ACCU del s. X (Angustrina). Fins al 1803 depengué del bisbat d'Urgell, passant en aquell moment al d'Elna. Pel que fa a Vilanova, considerat municipi i parròquia antigament, sabem que al s. X era un alou, cedit pel comte cerdà a la seva filla. La senyoria fou posseïda pel llinatge dels Urtx dos segles més tard, i el 1307 era venuda la meitat als cònsols de Puigcerdà. En el moment de la Revolució Francesa depenia directament del rei i Angostrina també, com a mínim, des d'inicis del s. XVII. Fins al 1790 va pertànyer a la "viguerie de Cerdagne" (Sallagosa). Actualment és del departament dels Pirineus Orientals, així com del districte de Prada de Conflent i del cantó de Sallagosa.
Les pastures naturals són abundoses i ja es troben documentades en textos del s. XII (com de Cardid o Cardit), vinculades a la transhumància estival.
ANGOSTRINA
El poble d'Angostrina (1.337 m) el trobem situat al sector sud del terme, a la sortida de la vall del mateix nom. El nucli es divideix en dos veïnats: la Part Petita, a l'esquerra, i la Part Major, a la dreta. Aquesta, vora la carretera d'Ur a Targasona, integra l'església parroquial de Sant Andreu, del s. XI, i reformada un segle després, la qual mereix ser destacada pel seu conjunt.
VILANOVA DE LES ESCALDES
Vilanova de les Escaldes (1.306 m) es localitza a l'esquerra del torrent de Coma Ermada i vora la confluència d'aquest amb el riu d'Angostrina. L'església de Sant Iscle i Santa Victòria és romànica, per bé que fou ostensiblement modificada en època moderna. El nom, que fa pensar en un assentament de nova planta propi de segles posteriors, ja existia l'any 927 (Vilanova) i, per tant, no pot tractar-se d'un nucli urbà medieval format al voltant d'una vila emmurallada ni d'un lloc creat en virtut d'una carta de població, sinó més aviat quelcom derivat d'una vil·la antiga. El terme Escaldes derivat del llatí i s'associa a les deus calentes – termals - i minerals.
El sanatori helioteràpic i antic balneari de les Escaldes podria estar relacionat amb l'existència d'uns banys termals romans, segons les fonts del s. XVII que parlen de les seves ruïnes. El 1628 és citat com a Les Caldes. L'establiment actual fou aixecat el 1821, després d'haver estat |
|
